A Gusen, un subcamp del camp de concentració de Mauthausen situat al poble de St. Georgen-Gusen, a prop de la ciutat industrial de Linz (Àustria), els soldats alemanys de les schutzstaffel-SS els enviaven a morir, als deportats. Era l’infern de l’infern. Dos centenars d’ebrencs van tastar la barbàrie dels camps de concentració nazis, d’ells 122 van fer cap a aquest maleït subcamp del qual només 9 van sortir en vida el maig de 1945, un d’ells el miravetà Roc Llop Convalia.
Roc Llop, mestre, periodista, poeta i anarquista, va nàixer a Miravet el darrer dia de l’any 1909. Abans de la Guerra Civil espanyola de 1936–1939, va militar a l’anarcosindicalista Confederació Nacional del Treball (CNT). Arran dels fets de l’octubre de 1934 va ser detingut i empresonat al vaixell Manuel Arnús ancorat al port de Tarragona. Durant el període de la Guerra Civil va ocupar el càrrec d’inspector de primer ensenyament al Consell de la Nova Escola Unificada (CENU) a Tarragona.
Després de la desfeta republicana a la batalla de l’Ebre el novembre de 1938 i donat l’avenç de les tropes franquistes, Roc Llop emprengué el difícil camí de l’exili en la retirada cap a terres franceses. Tot i desconèixer el pas fronterer, el 10 de febrer de 1939 va passar a França essent internat al camp de concentració de Judes o de Septfonds (Tarn-et-Garonne), creat tan sols quinze dies abans per tal de descongestionar els camps dels exiliats republicans de les platges del Rosselló.
El 29 de març de 1939, el diari La Dépêche de Toulouse (Tarn-et-Garonne) publica una relació de refugiats espanyols que busquen a familiars. Roc Llop demana de saber de la seua esposa Maria Carme Miró Puntes i dels fills Llibert i Amor, i donà com a lloc de residència la població de Caussade, al mateix departament, a tocar de Septfonds. En la mateixa relació hi figura el seu amic Josep Pons Carceller, d’Ulldecona, que demanà pel seu germà Antonio.
Com la majoria dels republicans, per evitar ser retornat a l’Estat espanyol, se va incorporar a les Companyies de Treballadors Estrangers, en el seu cas, la núm. 24, destinada a treballs de construcció de la línia Maginot a la població de Granges-sur-Vologne, al departament dels Vosges, a pocs quilòmetres de la frontera alemanya. Com ell mateix explicà, en aquesta Companyia de Treballadors realitzarà feines d’infermer (Prestataire espagnol infermeirie).
El 22 de juny de 1940 va ser fet presoner pels soldats de l’exèrcit alemany i traslladat a la població de Colmar (Haut-Rhin), des d’on tres dies després és internat al camp de presoners de guerra de la ciutat francesa de Belfort (Territoire de Belfort), conegut com a Frontstalag 140, on rep el número de matrícula 8.049 i facilità com a darrer domicili familiar el de la ciutat de Montauban (Tarn-et-Garonne).
El 13 de gener de 1941 és traslladat de nou al camp de presoners Stalag XI-B de la ciutat alemanya de Fallingbostel (Baixa Saxònia), i registrat amb el número de matrícula 87.392. En aquest darrer camp restarà pocs dies. Després d’haver sofert els interrogatoris de la Gestapo a Lüneburg (Baixa Saxònia), la ciutat on cinc anys després va morir Heinrich Himmler, Reichsführer-SS, cap de les SS i impulsor dels camps de concentració i extermini del Tercer Reich, el 27 de gener de 1941 Roc Llop fou deportat al camp de concentració de Mauthausen formant part d’un comboi de 1.506 presoners, dels quals 26 eren ebrencs, i que només 4 aconseguiren sortir-ne en vida d’aquell infern. La resta foren assassinats a Gusen. A Mauthausen rep el número de matrícula 6.411 i és classificat com presoner en custòdia protectora, Schutzhaft, una mesura coercitiva contra les persones que des de gener de 1938 eren considerades una “amenaça per a la seguretat del poble i l’Estat” que no tenia límits temporals i estava exempta de qualsevol control legal i de possibles objeccions jurídiques. Això sí, identificat amb el triangle blau i la S de Spanier com a Rotspanier (roig espanyol).
Pocs dies va tastar la vida del camp de concentració de Mauthausen. Tal vegada pel seu debilitat estat de salut, incapaç de suportar la duresa del treball diari a la pedrera Wiener Graben, o per decisió pròpia, vint dies després —17 de febrer—, les SS decideixen enviar-lo al subcamp de Gusen en un trasllat de 1.169 espanyols. Registrat amb el número de matrícula 10.450 i de professió mestre, fou ubicat al block 13 en companyia dels ebrencs Jacinto Caseres de Bot, Tomàs Farnós d’el Perelló i José Vaqué Agramunt de Flix, que desgraciadament tots tres foren assassinats en este subcamp.
Ésser enviat al subcamp de Gusen era un mal presagi per als presoners, el mateix Roc Llop ho deixà escrit el maig de 1971 a la revista Hispania, butlletí de la Federación Española de Deportados e Internados Políticos (FEDIP) de la qual fou creador i director, quan afirma que “[…] la majoria dels companys i amics de la 24a companyia se van quedar a Mauthausen, mentre que nosaltres vam marxar a Gusen, on no sabíem que els assassinats i l’extermini arribaven a una magnitud que no tenia comparació amb altre camp […]. Els kapos, els caps de barraques i les SS ens reberen a cops amb pals només creuar la porta filferrada del camp […]. El nostre primer treball va consistir en transportar pedres des de la pedrera fins al camp per a construir el recinte exterior de la tanca electrificada […]”.
A partir del juny de 1943 el trobem treballant al kommando de la cuina. Esta condició de presoner li va permetre alleujar el dia a dia de Gusen esquivant el treball a la pedrera o en altres kommandos més durs i inhumans. Tal vegada, l’estada en este kommando més benigne li va salvar la vida, malgrat que com ell explicà al llibre de Montserrat Roig Els catalans als camps nazis (1977) “va estar dues o tres vegades a la barraca dels invàlids per a esser gasejat”, perquè anar a parar a la infermeria —Revier— era una sentència de mort, però miraculosament, si és que a l’infern n’hi ha, de milacres, Llop se’n va sortir ben parat.
Malgrat la seua constitució física, va poder sortir-ne, de l’infern de Gusen, tal vegada per la profunda voluntat de viure. També l’ajudarà la necessitat d’escriure. Amb menuts trossos de paper de bosses, i sovint intercanviats per racions de menjar, podrà escriure —això sí, d’amagat— poemes sobre la deportació.
El 24 de gener de 1944, tots els presoners de Gusen passaren a dependre novament de Mauthausen, un fet que no implicava el trasllat físic, només l’administratiu, rebent una nova matrícula del camp central. Roc Llop rep la matrícula amb el número 43.974 i és classificat com presoner polític (Pol. Span. / Politische Spanier) i inspector escolar (Schulinspektor) de professió.
El 5 de maig de 1945, tres dies abans de la capitulació del Tercer Reich, soldats de l’exèrcit nord-americà van alliberar el camp de Mauthausen i el subcamp de Gusen, posant fi a la barbàrie nazi. Roc Llop fou un dels presoners alliberats, però els republicans espanyols no pogueren retornar a Espanya, el Govern franquista els havia declarat apàtrides.
El 14 de maig figura en una relació de personalitats destacades de Gusen en qualitat de professor. Un dia després, amb unes condicions físiques molt debilitades, fou repatriat al centre d’acollida i control de deportats de l’hotel Lutetia de París, un luxós hotel construït el 1910 que a partir d’abril de 1945 va rebre els republicans espanyols supervivents dels camps de concentració nazis, on eren sotmesos a una revisió mèdica, se’ls entregava roba, articles de neteja personal, diners i la carta de repatriat. La de Roc Llop, amb el núm. 1797682.
No podent retornar a Miravet, havent passat un temps en un centre de repòs, Roc Llop va ubicar la seua residència a la ciutat de Villejuif (Val-de-Marne). Fou el 26 de gener de 1955, vivint en aquesta ciutat francesa, que el Ministeri d’Antics Combatents i Víctimes de Guerra de França li va reconèixer la seua condició de deportat polític. Un reconeixement que li donava dret a la percepció d’una ajuda econòmica corresponent al temps de presoner en el camp de concentració nazi de Mauthausen-Gusen del 27 de gener de 1941 fins al 15 de juny de 1945.
Refugiat a França, mai abandonarà la militància anarquista, compaginant la tasca de poeta escriptor i periodista. El 1967 va publicar el poema “Aquella mort”, recollit en l’obra Poemes de llum i tenebra, on l’autor aborda la temàtica de la mort per l’experiència pròpia viscuda a Mauthausen-Gusen.
Roc Llop va morir el 15 d’agost de 1997 a l’hospital de Bicêtre de la ciutat de Kremlin-Bicêtre (Val-de-Marne), a tocar de París, als 87 anys d’edat.
Per a conèixer més àmpliament la biografia i obra de Roc Llop, el poeta i escriptor campredonenc Emigdi Subirats va impulsar l’edició dels Contes negres vora el Danubi (2012), l’obra memorialista on Roc Llop relata el seu pas pels camps de la mort de l’univers concentracionari nazi.
, a tocar de París){kind=link}